El passat dimecres 17 de maig, vam
portar a la ràdio el nostre projecte de teatre robòtic. Juan Carlos
Rico, Pere Soriano, l'alumna Maria Pilar Juan i Àngela Girona van
visitar la Cadena Ser per tal d'explicar que és això de fer teatre
amb un robot.
Vam tindre l'ocasió de destacar
algunes de les línies més importants del nostre projecte:
-la voluntat d'incloure el major nombre
de famílies professionals i departaments com siga possible (en
aquest cas, Electrònica, Automoció, Llengua i Biologia);
-la visibilització de la dona al camp
de la ciència, com és el cas de Hedy Lamarr;
-la reflexió ètica al voltant de la
tecnologia, a partir de la lectura d'un clàssic de la ciència
ficció com Isaac Asimov;
-el fet que hem dissenyat i construït
un robot 100% al nostre institut, amb l'ajuda d'una impressora 3D.
Amb això volíem demostrar els alumnes què poden fer si s'ho
proposen amb una mica d'espenta i imaginació.
-la relació entre intel·ligència
artificial i intel·ligència emocional, ja que portarem el nostre
treball a l'Associació de Familiars de malalts d'Alzheimer d'Elx
(AFAE).
La idea de participar al projecte
intergeneracional d'AFAE va partir de la lectura dialògica a l'aula
del relat L'home bicentenari (i el posterior visionat de la
famosa pel·lícula). Ens va cridar l'atenció que allò que més por
li feia al robot protagonista, al seu trànsit cap a convertir-se en
un ésser humà, era perdre la memòria durant alguna de les
intervencions a què havia de sotmetre's. Tenia por de perdre els
seus records i perdre, amb ells, la seua identitat. Això ens va
portar a pensar què passa amb les persones quan som “resetejades”.
Què passa quan perdem la memòria i ja no podem recordar qui som,
qui són els nostres éssers més estimats, allò que hem fet o ens
ha agradat al llarg de la nostra vida?
El relat que hem triat per a ser
representat és un altre, però. Es tracta de Lenny. I aquells
que s'animen a vindre alguna de les representacions que farem podran
reflexionar al voltant d'altres temes també interessantíssims. Pot
la tecnologia substituir les persones? Pot suplir l'afecte que ens fa
falta? Podríem arribar a caure en la “síndrome de Frankenstein”,
creant un ésser superior a nosaltres? Són els avenços en
intel·ligència artificial “jugar a ser Déu”, com diu un dels
personatges del conte?
Si sentiu curiositat per qualsevol
d'aquests temes, no us perdeu la representació del pròxim 25 de
maig a les 18:00 de la vesprada a la sala La Tramoia, ja que
participem a la Mostra de teatre escolar que allí se celebra. Els
alumnes de 1r ESO C han treballat molt per a transportar-vos a un
futur llunyà (o no tan llunyà) on les màquines podrien començar a
pensar per elles mateixes. Els actors i les actrius estan molt
il·lusionats. A més, podreu veure el robot que hem fet actuant com
un actor més. Si ell està il·lusionat o no, no ho sabríem dir...
Voleu fer aquest viatge amb nosaltres?
